Aquest magnífic còdex conté entre altres tractats, dotze en total, un text d’excepcional interès, que transmet l’estructura organitzativa de l’imperi romà a través de la menció jerarquitzada de tots els càrrecs designats per a dur a terme l’acció de govern en nom de l’emperador, com a representant de l’autoritat. Aquest és el significat de l’expressió abreviada Notitia dignitatum.

Es tractava d’una planificació perfectament concebuda amb la finalitat de mantenir el domini militar i polític sobre uns escenaris geogràfics tan amplis com diversos, ja que els seus límits eren Hispania per un extrem i la conca oriental del Mediterrani per un altre. El model creat va donar excel·lents fruits com instrument de poder al servei d’una causa.

Aquesta raó explica l’interès que aquesta obra ha suscitat en diferents moments de la història d’Occident.

La recepta aplicada havia estat vàlida i eficaç fins el moment crepuscular del món llatí (s. V) i, per tant, quan Carlemany va voler reconstruir un nou imperi de signe cristià, aquest text va recuperar tota la seva vigència; d’aquí la seva còpia i transmissió (s. IX).

Al mateix temps, s’hi varen anar incorporant altres escrits de diversa procedència amb la finalitat d’elaborar una obra que fos un compendi de coneixements, tècniques i procediments útils per a l’exercici del poder. El resultat d’aquesta operació va ser un manuscrit miscel·lani que aglutinava aquests sabers. La persona o persones que varen concebre aquest projecte van tenir a la seva disposició exemplars antics tardans bellíssimament il·lustrats.

En conseqüència, es procedí a copiar el text i a reproduir les imatges amb gran puresa. Gràcies a aquests intermediaris s’ha conservat un testimoni impagable que transmet, per una banda, una concepció política pragmàtica basada en la racionalitat i, per una altra, una reconstrucció virtual d’aquestes mateixes idees plasmades en llenguatge visual. Es tracta d’un imaginari riquíssim carregat de valors simbòlics i propagandístics.

Resulta lògic, doncs, que aquest llegat cultural fos actualitzat pels humanistes italians en el segle XV, moment en què fou confeccionat l’exemplar que avui oferim en una acurada reproducció facsimilar.

Cada vegada que s’ha volgut crear una estructura política supranacional a Europa s’ha dirigit la mirada vers aquests textos fèrtils, fruit d’una experiència secular, i que ens connecten amb les nostres més profundes arrels clàssiques. Avui, com ahir, la idea d’una Europa unida i propera a la conca mediterrània oriental és un objecte polític de llarg abast i difícil consecució.