Als seus vuitanta anys, el 26 d'abril de l'any 1313, poc abans d'emprendre un viatge a Sicília, Ramon Llull fa testament, el qual mana redactar davant el notari públic de Mallorca.

L'únic exemplar d'aquest interessant document es conserva a l'Arxiu patrimonial del Marquès de Barberà al castell de Vilassar de Dalt, a la comarca del Maresme (Barcelona). És important fer notar que no es tracta, com a primera vista pogués semblar, de l'acta testamentària original. No hi ha cap mena de dubte que el document que s’hi conserva és una còpia notarial del document original.

En efecte, aquest escrit és molt probablement una còpia o transcripció parcial contemporània del document original per legitimar i demostrar la donació de manuscrits a l'abadia de Santa María la Real. Aquesta afirmació no canvia el valor documental del contingut ni la seva importància com a testimoniatge biogràfic lul·lià.

El més significatiu i curiós d'aquest document és, sens dubte, la destinació que Ramon Llull pretén donar als seus estalvis. Diu que, després d'abonar tot el que vol deixar als seus marmessors, als seus fills i a les institucions mallorquines, tots els diners sobrants s’han invertir en la còpia de la conservació dels llibres escrits recentment per ell. Amb raó es pot veure aquí no sols “una peça bibliogràfica interessant” o “un veritable testament literari”, sinó també un clar i bell testimoniatge de la personalitat d’en Ramon Llull, sempre “concorde en tot amb l'esperit del missioner infatigable i escriptor fecund” preocupat per la difusió del seu ideari.