Les Executòries d'Hidalguia són, segurament, els documents més bells, però també de major projecció social i jurídica que es confeccionen entre els segles XV i XVIII. La seva importància s'evidencia per la sumptuositat del suport documental, la seva riquesa iconogràfica i simbòlica, així com pel seu significat estamental, en acreditar de manera judicial la pertinença a un determinat llinatge a la noblesa.

Es tracta d'autèntiques obres d'art, que s'han atresorat durant els últims segles en arxius nobiliaris, museus públics, biblioteques i col·leccions privades.

Per regla general, aquests documents solen ser visualment atractius i jurídicament solemnes. Estaven dissenyats per ser vists, llegits i sentits, fins al punt que són exhibits amb orgull pels seus propietaris davant els capítols per acreditar els seus privilegis i davant els seus veïns perquè reconeguessin públicament la importància de la seva nissaga, i es quedessin enlluernats per la plasticitat d'aquests manuscrits miniaturats.

A partir del segle XIX el seu valor jurídic va ser eclipsat pel seu valor artístic i es va magnificar la seva dimensió col·leccionista, per acabar erigint-se en una peça de gran valor per als col·leccionistes.

En resum, tot un regal per als sentits, ja que el diàleg que s'estableix entre el manuscrit i el lector evoca un passat fascinant en el qual les ínfules de grandesa, el prestigi, la fama i el poder es van ordir per oferir-nos tot un prodigi d'art, història i afany de perpetuïtat a través de l'escrit.

El meravellós resultat són uns còdexs dissenyats per perdurar i fets de manera minuciosa, artesanal, dignes d’admiració, que ens submergeixen en l'univers mental d'uns nobles, gentilhomes i infançons que van somiar ser l'elit dels segles daurats de l'imperi espanyol.