Referencia capital de la literatura catalana del segle XIX i artífex del català modern.

L’Atlàntida i el Canigó representen l’horitzó èpic de Verdaguer. En el primer cas, l’aposta apuntava a la creació d’un gran poema que donés sentit, dignitat i coherència a una literatura que renaixia.

Verdaguer va presentar “L’Espanya naixent” en els Jocs Florals de 1868 on no va obtenir el ressò que esperava, però deu anys més tard, no obstant això i després de l’experiència del poeta com a capellà de navili en la Companyia Transatlàntica, la gran composició va arribar a la seva forma definitiva, L’Atlàntida, que va enlluernar a tothom en els Jocs Florals de 1877.

Però va arribar a la seva plenitud amb el Canigó, l’obra més ambiciosa, personal i representativa del poeta on es canten els orígens llegendaris de Catalunya i el seu naixement com a pàtria cristiana.

Atesa la varietat, el vigor i el valor de la seva obra, no és estrany que sovint s’hagi considerat a Verdaguer com la personificació d’heroi presencial de la literatura catalana contemporània.