Breviculum Seu Electorium Parvum

Ramon Llull
Malgrat el reconeixement com a primer gran escriptor en llengua catalana, el nom de Ramon Llull (1232-1316) en la història de la ciència encara avui continua associat a la imatge d'un esotèric i enigmàtic “filòsof barbut” i “doctor il·luminat” que va dedicar tota la seva vida a intentar convertir els musulmans al cristianisme. La seva influència en el pensament científic posterior va ser molt més important del que podria semblar a primera vista. En aquest sentit, un primer fet ja és molt significatiu: l'acceptació del seu magisteri per part de la Universitat de París, institució que el curs 1310-1311 va permetre que Ramon ensenyés públicament a la Facultat d'Arts, la qual cosa és realment sorprenent perquè era un laic sense títol de mestre. Entre els seus primers deixebles destaca un personatge interessant: Thomas Le Myésier, canonge d'Arràs i metge a la cort de la comtessa Matilde d’Artois, mare de la reina consort. A ell li devem, entre altres coses, la realització d'un còdex manuscrit magnífic i admirat que des del 1807 es conserva a la Biblioteca de l'Estat de Baden a Karlsruhe (Alemanya).

Un còdex magnífic i admirat per la qualitat de l'execució però, sobretot, perquè volia ser i pot ser, encara avui, un compendi i un resum del pensament lul·lià. Efectivament, el Breviculum és una compilació esquemàtica d'escrits lul·lians amb dotze grans miniatures anteposades que ocupen cadascuna la pàgina sencera del còdex i en les quals, d'una manera concisa i clara, es dibuixa la vida i es plasma en figures i esquemes la doctrina del pensador mallorquí. Es tracta d'un document singular del primer lul·lisme, creat i establert per Le Myésier a França. El deixeble aplicat volia comunicar així la veritable dimensió i el valor intel·lectual del magisteri de Ramon Llull. Pel seu origen i la qualitat artística, aquest luxós manuscrit en un pergamí fi i costós és, a més, un dels més valuosos testimonis de la pintura francesa del primer quart del segle XIV.

L'autor i la seva obra
Thomas Le Myésier va encarregar fer el còdex amb la intenció de donar a conèixer el pensament lul·lià a la cort reial francesa.

Una llarga vida en una breu tira de vinyetes
Cal remarcar que aquí no es pinten escenes llegendàries d'una hagiografia, sinó fets de la vida d'un personatge contemporani, considerant que es crea així una obra que supera en la forma i el contingut al temps en el qual es va idear i realitzar.

Llull com a llibertador de la veritat
L'eix i el nucli del cicle pictòric no el formen les il·lustracions, sinó les al·legòriques miniatures, en les quals s'exposa d'una manera molt singular el sistema filosòfic lul·lià.

L'il·luminador: Un pintor de la cort de Matilde d’Artois?
Seria arriscat i totalment fora de lloc voler donar un nom concret a l'autor d'aquesta sèrie iconogràfica, però sí es pot apuntar que la il·luminació de manuscrits no era necessàriament una especialització que permeti descartar una altra ocupació artística.

Originale del XIV secolo conservato presso la Biblioteca dello stato di Baden a Karlsruhe.

Codex St. Peter perg. 92.

Formato dell'opera: 345 x 280 mm.

90 pagine con 12 miniature a pagina completa.

Paper especial en pergaminata envellida.

Col·leccionat, plegat i cosit a mà.

Enquadernació en pell sobre taula.

Volum d'estudi històric, artístic i paleogràfic.

Presentat en un estoig elegant.

Tirada de 995 exemplars, numerats i autenticats mitjançant acta notarial.